Posts in category: カテゴリーなし

El sommelier David Seijas ens explica com va patir la seva addicció a l’alcohol: “M’he hagut de tornar a enamorar del món del vi”. En una entrevista al Cafè d’idees amb Gemma Nierga, admet que les festes de Nadal són molt complicades pels que han sigut addictes perquè “tot s’accentua i normalitzem”. Reivindica la comunicació per afrontar els problemes amb l’alcohol i admet que al món de la gastronomia hi ha un consum desmesurat el vi. I ens parla del llibre que està preparant: Confessions d’un sommelier.

Mira l’episodi aquí

Cuando David Seijas (Barcelona, 43 años) era sumiller de elBulli y tiraba a la basura un montón de botellas a diario, se preguntaba por qué ese magnífico vidrio acababa en el contenedor de reciclaje. Años después ha logrado una respuesta. Ahora da otra vida a las botellas que se vacían en Enigma, el restaurante barcelonés de Albert Adrià, haciéndolas regresar al mismo establecimiento para rellenar las copas de los comensales. ¿Cómo? Con un vino.

“Así cerramos el círculo”, dice el promotor de esta aventura de ida y vuelta, cuyo protagonista es Lagalin, un tinto elaborado en el Bierzo en colaboración con Olga Verde, joven viñadora gallega que trabaja cerca de Cacabelos con unas cepas de 80 años. “Olga cuida los viñedos como si fuera un jardín japonés. Y nos ha salido un vinazo”, afirma David Seijas entusiasmado sobre el resultado. Se trata de un tinto rojo cereza, fresco y con notas de frutos rojos y minerales, hecho con uvas mencía (94%) y merenzao (6%), que fueron vendimiadas a mano y pisadas a pie antes de pasar a depósitos abiertos.

“Es un vino artesanal”, insiste. Además, el embotellado y el etiquetado fue realizado a muchas manos: “Olga y su pareja, mi socio Guillem y yo”, y el propio Seijas se encargó de la recogida de botellas en el restaurante y de llevarlas a POTS, la empresa de higienizado que las dejó impolutas y las envió paletizadas a la bodega berciana.

Lee toda la publicación

“Quan ets jove vols ser músic, artista, vols ser moltes coses, però ¿sommelier? Pa qué?”, diu el David Seijas. El cas és que ell, aquest geni, es va llepar el dit, va alçar-lo i va saber d’on bufava el vent. “El meu pare, gran aficionat al vi, em va empènyer cap a l’Escola d’Hostaleria de Girona. Li encantava aquest món, però no va estudiar. Hi vaig anar i el primer dia em vaig enamorar del vi. Eren les primeres classes de les quals sortia content a la meva vida. «Uau!», deia”.

I què va passar? El Bulli tenia sempre una taula reservada per a l’Escola d’Hostaleria de Girona. L’any 2000 en David hi va anar, amb els seus companys. “I aquella nit hi vaig parlar, amb ells, i em van dir si hi volia anar d’ajudant. Vaig sortir d’allà havent sopat a El Bulli i sent ajudant d’El Bulli. Vaig fer les quatre temporades que tocaven. La carta? La carta la vam fer amb el gran Agustí Peris i el Juli Soler i l’Eloi Sánchez i en Ferran Centelles”. Parla de quatre genis que, com tots els sortits d’El Bulli, no poden ser més modestos i gentils. Els sommeliers formen part de la nostra cultura, com els llibreters. “Peques de modest”, li dic. “És molt bullinià, això”, contesta. “Era més xulo de jove. Quan veus que… no saps res. Si penses en tots els que han sortit d’El Bulli, l’Oriol Castro… tots són superhumils”.

Va estar-s’hi del 2000 al 2004. Va guanyar la Nariz de Oro el 2006 i hi va tornar el 2007, fins al tancament. “Jo vaig tancar El Bulli. Però no va ser per culpa meva…!”

El penya-segat d’El Bulli

Durant tots aquests anys, aquest nas inquiet, aquest espinguet rialler, aquest filòsof circumspecte, analitzava les taules. Quins vins s’acabaven? Quins no? I s’acabaven els versàtils, els que tenien “poc impacte de la fusta”. I d’aquí surt el vi d’avui. Neix del seu viatge diari de Roses a El Bulli. Passava per Mas Marès, una vinya de l’Anna Espelt (reina i senyora del vi: una mestra, que també haurem de convidar un dia a aquesta pàgina). “La veia i pensava: és mar i muntanya. La que mira al mar és la garnatxa, a la badia de Roses. La que mira a la muntanya, al Pirineu, és la carinyena. L’Anna em va dir: «Us ajudo»”. D’aquesta finca surt la Roca del Crit per primer cop el 2016. Per què es diu així? “Al costat d’El Bulli hi havia un penya-segat. De vegades, entre servei i servei hi anava i cridava, per treure tota la mala energia, la ràbia… Era la meva vàlvula d’escapament. Ara, parlo amb gent de la restauració i em diuen: «La meva roca del crit és la cambra de les verdures». Tothom en té una”.

Llegeix la notícia completa

Un Bierzo de viñedos centenarios con cepas plantadas en vaso sobre suelo arcilloso y de canto rodado que rezuma color naranja cuando cae el otoño. Ese Bierzo tradicional pero enfocado desde una perspectiva cubista que rompe con lo esperado es el protagonista de la etiqueta de un vino elaborado en la comarca que acaba de ganar uno de los premios de los International Wine Challenge Industry Awards. No el vino, sino la etiqueta como parte de un envoltorio, embalaje o ‘packaging’, como se le conoce en el argot.

Es la imagen de Lagalin, el vino que la ‘no bodega’ del sumiller catalán David Seijas, Gallina de Piel, ha elaborado en el Bierzo de la mano de la viñadora Olga Verde. Se ha hecho con uvas de una parcela de San Clemente (Cacabelos) que aparece retratada en la etiqueta diseñada por el ilustrador Sebastià Martí, mano a mano con el socio de Seijas, el también sumiller Guillem Sanz.

Una apuesta rompedora como el conjunto del proyecto, que utiliza botellas recicladas diferentes entre sí, que se presentan en cajas de seis —tipo estuche— en las que también está impresa la ilustración de la etiqueta, pero en una fase más temprana, cuando era tan solo un esbozo y todavía no tenía color.

Todo ese conjunto es lo que se ha llevado el premio a ‘Mejor Packaging’ en un certamen internacional que pretende reconocer la profesionalidad del sector de la distribución y de las industrias auxiliares del vino. Así como se premian las mejores elaboraciones, los International Wine Challenge Industry Awards ponen en valor el trabajo de comunicación y promoción, educación, distribución, restauración y sumillería, entre otros.

Lee la notícia completa

L’agència creativa VITI, amb seu a Girona, inaugura demà el projecte VITI Cultura, que consisteix en un cicle de trobades singulars entres diverses marques i projectes d’emprenedoria d’arreu del territori amb l’objectiu que expliquin i comparteixin com són els seus processos creatius.

La primera trobada reunirà l’il·lustrador i artista plàstic Sebastià Martí amb els sommeliers David Seijas i Guillem Sanz, responsables de Gallina de Piel . Martí (Barcelona, 1971) és cofundador de l’estudi d’il·lustració Escletxa . Ha desenvolupat la seva activitat en el camp de la publicitat i el sector editorial i és el creador, juntament amb Maria Morell, del primer llibre digital infantil en català. Com a pintor porta a terme treballs en oli o aquarel·la, preferentment, en els quals apareixen el cos femení, retrats i paisatges.

Gallina de piel, que recentment ha obert un espai físic a Girona, elabora i ven vi sense tenir ni celler ni vinyes pròpies. Aquest no-celler crea els seus propis vins a partir de la col·laboració amb diversos cellers del país. David Seijas és un reconegut sommelier que va treballar durant 12 anys al Bulli i que continua vinculat al Bulli Foundation. Guillem Sanz, arquitecte de formació, va encarar la seva vida professional cap al món de la sommelieria.

La inauguració de VITI Cultura tindrà lloc demà divendres, a 2/4 de 7 de la tarda, al Kreative Therapy (Peixeteries velles, 11 Girona), una concept store amb espai creatiu del Barri Vell de Girona.

Vés a la notícia

La passió de David Seijas és acostar el vi a la gent. Després de treballar 12 anys a El Bulli com a sommelier, continua endinsat en el món vinícola a través de Gallina de Piel.

«En el seu viatge diari cap a El Bulli, des de Roses fins a Cala Montjoi, David Seijas travessava el Parc Natural del Cap de Creus. Sovint s’aturava per contemplar unes vinyes acabades de plantar que gaudien d’unes fantàstiques vistes a la badia de Roses. El David tenia un somni: crear el seu propi vi. Anys més tard aquest somni es fa realitat amb Roca del Crit». El web del «no celler» Gallina de Piel Wines resumeix d’aquesta manera l’origen del seu primer vi, Roca del Crit, ideat per David Seijas, que havia estat sommelier del Bulli durant molts anys, i que va comptar per a la seva elaboració amb la col·laboració d’Anna Espelt, del Celler Espelt de Vilajuïga, que hi va posar entre d’altres el raïm i l’equipament. És precisament per això que Gallina de Piel Wines es defineix com a «no celler», perquè no disposa ni de vinyes ni de celler propis, i busca la complicitat de cellerers d’arreu de la geografia espanyola per elaborar les propostes que idea David Seijas, en una iniciativa que ha promogut amb Guillem Sanz, arquitecte reconvertit a sommelier i emprenedor, que n’és el director executiu.

Seijas i Sanz van posar en marxa Gallina de Piel Wines l’any 2017, i ja tenen set vins al mercat, de diferents zones (Empordà, Ribeiro, Calatayud, Penedès i Priorat) però que sempre responen a un doble objectiu, que ells mateixos detallen: «ens emocionen i respecten la gastronomia». I que presenten a més d’una manera molt acurada, en unes ampolles amb unes etiquetes el peculiar disseny de les quals buscar proporcionar informació sobre el vi i resultar atractiu per als possibles compradors. «Hem desenvolupat els nostres propis codis per comunicar el vi a partir de nous llenguatges gràfics», asseguren.

Molta relació amb Girona

Gallina de Piel Wines ja produeix entre 80.000 i 90.000 ampolles a l’any, que comercialitza a través de la restauració, en establiments especialitzats, i també en la seva botiga online. Però fins ara no disposava de cap espai físic on poder adquirir-ne una ampolla, o recollir-ne una comanda, o aconseguir informació directa i en persona sobre la iniciativa. Però just la setmana passada el «no celler» va obrir aquest seu primer espai físic, situat en un recinte de coworking del carrer de Santa Coloma de Girona, una ciutat que de fet és molt important per al projecte. David Seijas explica que «jo soc de Seva, a Barcelona però a tocar de Girona, i el 1996 vaig començar a estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Girona, i també va ser en aquesta ciutat on vaig fer el primer curs per formar-me com a sommelier. I vaig passar molts anys a Roses, després…». I encara hi ha més: David Seijas i el seu soci Guillem Sanz es van conèixer a Girona, quan el primer va ser professor del segon en un curs de sommelier, i per si no n’hi hagués prou, des de fa un temps Sanz ha deixat Barcelona per instal·lar-se a les comarques gironins… «Tot ens portava aquí», explicava Guillem Sanz el dia de la inauguració del local, en el qual a més hi faran pràctiques estudiants de la UdG i de l’ERAM de Salt, amb les quals l’empresa té acords de col·laboració.

Llegeix la notícia completa

Gallina de Piel Wines elabora i comercialitza vi però no disposa de celler propi, ni tampoc de vinyes. El projecte de l’exsommelier del Bulli David Seijas i de l’arquitecte reconvertit en sommelier i emprenedor Guillem Sanz es basa en la col·laboració amb cellers amb llarga trajectòria que són els que proporcionen la matèria primera i les instal·lacions necessàries per crear els vins que idea Seijas. I que es trobaven fins ara només a la seva botiga online, en establiments especialitzats i a través de la restauració.

«Estem molt satisfets de l’evolució tenint en compte que des que vam arrencar hem viscut una pandèmia, una recessió i una guerra», apuntava ahir Guillem Sanz. David Seijas, ideòleg de la iniciativa i amb una llarga i reconeguda trajectòria en el món del vi, explicava que el primer espai físic de Gallina de Piel Wines és a Girona pels vincles de tots dos socis amb la ciutat, on es van formar com a sommeliers (en etapes diferents). «I a més vaig estar 12 anys al Bulli, a Roses», afegia, recordant en aquest sentit que un dels primers vins de Gallina de Piel és precisament de l’Empordà.

L’empresa té a més acords de col·laboració amb la UdG i amb l’escola ERAM de Salt, i estudiants de tots dos centres hi faran pràctiques, en l’espai inaugurat ahir.

Notícia completa