David Seijas Cafè d'Idees

Cafè d’idees: David Seijas: “M’he hagut de tornar a enamorar del món del vi”

El sommelier David Seijas ens explica com va patir la seva addicció a l’alcohol: “M’he hagut de tornar a enamorar del món del vi”. En una entrevista al Cafè d’idees amb Gemma Nierga, admet que les festes de Nadal són molt complicades pels que han sigut addictes perquè “tot s’accentua i normalitzem”. Reivindica la comunicació per afrontar els problemes amb l’alcohol i admet que al món de la gastronomia hi ha un consum desmesurat el vi. I ens parla del llibre que està preparant: Confessions d’un sommelier.

 

Mira l’episodi aquí

lagalin box

Los nuevos vinos nómadas: sin bodega, ni viñedos y con botellas reutilizadas

Cuando David Seijas (Barcelona, 43 años) era sumiller de elBulli y tiraba a la basura un montón de botellas a diario, se preguntaba por qué ese magnífico vidrio acababa en el contenedor de reciclaje. Años después ha logrado una respuesta. Ahora da otra vida a las botellas que se vacían en Enigma, el restaurante barcelonés de Albert Adrià, haciéndolas regresar al mismo establecimiento para rellenar las copas de los comensales. ¿Cómo? Con un vino.

“Así cerramos el círculo”, dice el promotor de esta aventura de ida y vuelta, cuyo protagonista es Lagalin, un tinto elaborado en el Bierzo en colaboración con Olga Verde, joven viñadora gallega que trabaja cerca de Cacabelos con unas cepas de 80 años. “Olga cuida los viñedos como si fuera un jardín japonés. Y nos ha salido un vinazo”, afirma David Seijas entusiasmado sobre el resultado. Se trata de un tinto rojo cereza, fresco y con notas de frutos rojos y minerales, hecho con uvas mencía (94%) y merenzao (6%), que fueron vendimiadas a mano y pisadas a pie antes de pasar a depósitos abiertos.

“Es un vino artesanal”, insiste. Además, el embotellado y el etiquetado fue realizado a muchas manos: “Olga y su pareja, mi socio Guillem y yo”, y el propio Seijas se encargó de la recogida de botellas en el restaurante y de llevarlas a POTS, la empresa de higienizado que las dejó impolutas y las envió paletizadas a la bodega berciana.

Lee toda la publicación

3fa0bdb1-5ee5-4c77-9675-66d01a5eb16a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0

El «no celler» Gallina de Piel obre a Girona el seu primer espai físic

Gallina de Piel Wines elabora i comercialitza vi però no disposa de celler propi, ni tampoc de vinyes. El projecte de l’exsommelier del Bulli David Seijas i de l’arquitecte reconvertit en sommelier i emprenedor Guillem Sanz es basa en la col·laboració amb cellers amb llarga trajectòria que són els que proporcionen la matèria primera i les instal·lacions necessàries per crear els vins que idea Seijas. I que es trobaven fins ara només a la seva botiga online, en establiments especialitzats i a través de la restauració.

Però des d’ahir, Gallina de Piel Wines disposa del seu primer espai físic, encara que amb el mateix esperit col·laboratiu i versàtil que marca tot el projecte: en un ampli recinte de coworking del carrer de Santa Coloma de Girona, Seijas i Sanz han habilitat un local multifuncional que els ha de servir d’oficina, de showroom dels seus productes, de botiga, de magatzem, de punt de recollida de comandes, de local per a tastos i altres activitats relacionades amb el vi… La seva presentació en societat va consistir en un tast de tres dels set vins de la firma, que va néixer l’any 2017 i que en l’actualitat ven més de 80.000 ampolles a l’any, el 60% de les quals a l’estranger.

«Estem molt satisfets de l’evolució tenint en compte que des que vam arrencar hem viscut una pandèmia, una recessió i una guerra», apuntava ahir Guillem Sanz. David Seijas, ideòleg de la iniciativa i amb una llarga i reconeguda trajectòria en el món del vi, explicava que el primer espai físic de Gallina de Piel Wines és a Girona pels vincles de tots dos socis amb la ciutat, on es van formar com a sommeliers (en etapes diferents). «I a més vaig estar 12 anys al Bulli, a Roses», afegia, recordant en aquest sentit que un dels primers vins de Gallina de Piel és precisament de l’Empordà.

L’empresa té a més acords de col·laboració amb la UdG i amb l’escola ERAM de Salt, i estudiants de tots dos centres hi faran pràctiques, en l’espai inaugurat ahir.

 

Notícia completa

ad8d6f25-6f47-46b9-b4d3-b8ca487b642d_21-9-aspect-ratio_default_0

Gallina de Piel: Vins amb arrels al Bulli i esperit viatger

«En el seu viatge diari cap a El Bulli, des de Roses fins a Cala Montjoi, David Seijas travessava el Parc Natural del Cap de Creus. Sovint s’aturava per contemplar unes vinyes acabades de plantar que gaudien d’unes fantàstiques vistes a la badia de Roses. El David tenia un somni: crear el seu propi vi. Anys més tard aquest somni es fa realitat amb Roca del Crit». El web del «no celler» Gallina de Piel Wines resumeix d’aquesta manera l’origen del seu primer vi, Roca del Crit, ideat per David Seijas, que havia estat sommelier del Bulli durant molts anys, i que va comptar per a la seva elaboració amb la col·laboració d’Anna Espelt, del Celler Espelt de Vilajuïga, que hi va posar entre d’altres el raïm i l’equipament. És precisament per això que Gallina de Piel Wines es defineix com a «no celler», perquè no disposa ni de vinyes ni de celler propis, i busca la complicitat de cellerers d’arreu de la geografia espanyola per elaborar les propostes que idea David Seijas, en una iniciativa que ha promogut amb Guillem Sanz, arquitecte reconvertit a sommelier i emprenedor, que n’és el director executiu.

 

Seijas i Sanz van posar en marxa Gallina de Piel Wines l’any 2017, i ja tenen set vins al mercat, de diferents zones (Empordà, Ribeiro, Calatayud, Penedès i Priorat) però que sempre responen a un doble objectiu, que ells mateixos detallen: «ens emocionen i respecten la gastronomia». I que presenten a més d’una manera molt acurada, en unes ampolles amb unes etiquetes el peculiar disseny de les quals buscar proporcionar informació sobre el vi i resultar atractiu per als possibles compradors. «Hem desenvolupat els nostres propis codis per comunicar el vi a partir de nous llenguatges gràfics», asseguren.

 

Molta relació amb Girona

Gallina de Piel Wines ja produeix entre 80.000 i 90.000 ampolles a l’any, que comercialitza a través de la restauració, en establiments especialitzats, i també en la seva botiga online. Però fins ara no disposava de cap espai físic on poder adquirir-ne una ampolla, o recollir-ne una comanda, o aconseguir informació directa i en persona sobre la iniciativa. Però just la setmana passada el «no celler» va obrir aquest seu primer espai físic, situat en un recinte de coworking del carrer de Santa Coloma de Girona, una ciutat que de fet és molt important per al projecte. David Seijas explica que «jo soc de Seva, a Barcelona però a tocar de Girona, i el 1996 vaig començar a estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Girona, i també va ser en aquesta ciutat on vaig fer el primer curs per formar-me com a sommelier. I vaig passar molts anys a Roses, després…». I encara hi ha més: David Seijas i el seu soci Guillem Sanz es van conèixer a Girona, quan el primer va ser professor del segon en un curs de sommelier, i per si no n’hi hagués prou, des de fa un temps Sanz ha deixat Barcelona per instal·lar-se a les comarques gironins… «Tot ens portava aquí», explicava Guillem Sanz el dia de la inauguració del local, en el qual a més hi faran pràctiques estudiants de la UdG i de l’ERAM de Salt, amb les quals l’empresa té acords de col·laboració.

 

Llegeix la notícia completa

Girona. entrevista a David Seijas, sommelier que obre un nou local a Girona, Gallina de Piel Wines

“El ‘sommelier’ ha de ser passional”

La passió de David Seijas és acostar el vi a la gent. Després de treballar 12 anys a El Bulli com a sommelier, continua endinsat en el món vinícola a través de Gallina de Piel.

D’on ve la seva passió pel vi?
Soc fill d’hostalers i sempre dic que vaig néixer en un bar. El meu pare tenia un petit celler a casa i m’explicava històries sobre vins i com es feien. Però quan ets petit no penses a dedicar-t’hi, és un plaer adult. Finalment, quan vaig anar a l’Escola d’Hostaleria de Girona, ell em va recomanar que m’apuntés al curs de sommelier. I va ser amor a primera vista.
Quins factors s’han de tenir en compte a l’hora de triar un vi?
Com a sommelier, has d’analitzar què necessita el restaurant on treballes, on està ubicat, quina cuina fas… Has d’intentar posar-te al lloc del client i tenir molta empatia. És molt important escoltar-lo i detectar què li agrada.
Quins factors s’han de tenir en compte a l’hora de triar un vi?
Com a sommelier, has d’analitzar què necessita el restaurant on treballes, on està ubicat, quina cuina fas… Has d’intentar posar-te al lloc del client i tenir molta empatia. És molt important escoltar-lo i detectar què li agrada.
Què és imprescindible que tingui una bona carta de vins?
Precisament, una bona carta de vins ha d’anar molt relacionada amb tot el que passa al restaurant. Hi ha d’haver una coherència amb què oferim, on som, quin és el nostre tipus de client. I, sobretot, tenir varietat per triar: a vegades ens pensem que una carta amb moltes referències indica qualitat, però un cop la mires, veus que d’estils de vins només n’hi ha tres. És més maco veure que hi ha una feina de selecció al darrere, d’inquietud, de dinamisme. I per aconseguir-ho no és necessari tenir una gran extensió a la carta.
Quins creu que són els principals reptes d’un ‘sommelier’?
Mira, jo crec que el més difícil de tot és tenir criteri propi i saber entendre la gent, escoltar-la. Quan tu vas a menjar a un restaurant és el teu moment d’oci i vols estar còmode i sentir-te a gust. Per això el sommelier ha de ser passional i li ha d’agradar fer feliç la gent. El gran Josep Roca diu que som cambrers de vins i jo m’hi sento molt identificat.
Va treballar durant 12 anys al restaurant El Bulli. Què és el que més recorda d’aquella experiència?
Ara, amb perspectiva, veus que vam formar part de la revolució mundial de la cuina i la gastronomia, que va ser un abans i un després, i te’n sents molt orgullós. Però sobretot, m’emporto aprenentatges a nivell personal, com el respecte amb l’equip, la cultura de l’esforç, buscar persones que en saben més per continuar aprenent…
Parli’m una mica sobre el seu nou projecte a Girona.
Gallina de Piel és un projecte que sempre ha tingut una filosofia de col·laborar, d’elaborar vins de forma conjunta. Seguint aquesta línia, ara hem obert un espai en un coworking a Girona. Es tracta d’un espai on es podran comprar els nostres productes, un lloc on explicar el nostre recorregut, on estem i cap on anem. Tenir un magatzem, oficines, potser fins i tot una mica de botiga, algun espai per fer algun tast de vins… L’objectiu és trobar un espai versàtil i molt dinàmic, com ho és l’empresa i, al cap i a la fi, com ho són els vins.
0000145932

Gallina de piel i Sebastià Martí inauguren les trobades de VITI Cultura

L’agència creativa VITI, amb seu a Girona, inaugura demà el projecte VITI Cultura, que consisteix en un cicle de trobades singulars entres diverses marques i projectes d’emprenedoria d’arreu del territori amb l’objectiu que expliquin i comparteixin com són els seus processos creatius.

La primera trobada reunirà l’il·lustrador i artista plàstic Sebastià Martí amb els sommeliers David Seijas i Guillem Sanz, responsables de Gallina de Piel . Martí (Barcelona, 1971) és cofundador de l’estudi d’il·lustració Escletxa . Ha desenvolupat la seva activitat en el camp de la publicitat i el sector editorial i és el creador, juntament amb Maria Morell, del primer llibre digital infantil en català. Com a pintor porta a terme treballs en oli o aquarel·la, preferentment, en els quals apareixen el cos femení, retrats i paisatges.

Gallina de piel, que recentment ha obert un espai físic a Girona, elabora i ven vi sense tenir ni celler ni vinyes pròpies. Aquest no-celler crea els seus propis vins a partir de la col·laboració amb diversos cellers del país. David Seijas és un reconegut sommelier que va treballar durant 12 anys al Bulli i que continua vinculat al Bulli Foundation. Guillem Sanz, arquitecte de formació, va encarar la seva vida professional cap al món de la sommelieria.

La inauguració de VITI Cultura tindrà lloc demà divendres, a 2/4 de 7 de la tarda, al Kreative Therapy (Peixeteries velles, 11 Girona), una concept store amb espai creatiu del Barri Vell de Girona.

 

Vés a la notícia

Lagalin 2022_front

El Bierzo cubista de Lagalin ya es la mejor imagen del vino

Un Bierzo de viñedos centenarios con cepas plantadas en vaso sobre suelo arcilloso y de canto rodado que rezuma color naranja cuando cae el otoño. Ese Bierzo tradicional pero enfocado desde una perspectiva cubista que rompe con lo esperado es el protagonista de la etiqueta de un vino elaborado en la comarca que acaba de ganar uno de los premios de los International Wine Challenge Industry Awards. No el vino, sino la etiqueta como parte de un envoltorio, embalaje o ‘packaging’, como se le conoce en el argot.

Es la imagen de Lagalin, el vino que la ‘no bodega’ del sumiller catalán David Seijas, Gallina de Piel, ha elaborado en el Bierzo de la mano de la viñadora Olga Verde. Se ha hecho con uvas de una parcela de San Clemente (Cacabelos) que aparece retratada en la etiqueta diseñada por el ilustrador Sebastià Martí, mano a mano con el socio de Seijas, el también sumiller Guillem Sanz.

Una apuesta rompedora como el conjunto del proyecto, que utiliza botellas recicladas diferentes entre sí, que se presentan en cajas de seis —tipo estuche— en las que también está impresa la ilustración de la etiqueta, pero en una fase más temprana, cuando era tan solo un esbozo y todavía no tenía color.

Todo ese conjunto es lo que se ha llevado el premio a ‘Mejor Packaging’ en un certamen internacional que pretende reconocer la profesionalidad del sector de la distribución y de las industrias auxiliares del vino. Así como se premian las mejores elaboraciones, los International Wine Challenge Industry Awards ponen en valor el trabajo de comunicación y promoción, educación, distribución, restauración y sumillería, entre otros.

 

Lee la notícia completa

f9d8838e-d876-4353-b572-54ba164248a1_16-9-aspect-ratio_1600w_0_x650y610

El Bulli, una roca, patir, ser humil, ‘gallina de piel’

“Quan ets jove vols ser músic, artista, vols ser moltes coses, però ¿sommelier? Pa qué?”, diu el David Seijas. El cas és que ell, aquest geni, es va llepar el dit, va alçar-lo i va saber d’on bufava el vent. “El meu pare, gran aficionat al vi, em va empènyer cap a l’Escola d’Hostaleria de Girona. Li encantava aquest món, però no va estudiar. Hi vaig anar i el primer dia em vaig enamorar del vi. Eren les primeres classes de les quals sortia content a la meva vida. «Uau!», deia”.

I què va passar? El Bulli tenia sempre una taula reservada per a l’Escola d’Hostaleria de Girona. L’any 2000 en David hi va anar, amb els seus companys. “I aquella nit hi vaig parlar, amb ells, i em van dir si hi volia anar d’ajudant. Vaig sortir d’allà havent sopat a El Bulli i sent ajudant d’El Bulli. Vaig fer les quatre temporades que tocaven. La carta? La carta la vam fer amb el gran Agustí Peris i el Juli Soler i l’Eloi Sánchez i en Ferran Centelles”. Parla de quatre genis que, com tots els sortits d’El Bulli, no poden ser més modestos i gentils. Els sommeliers formen part de la nostra cultura, com els llibreters. “Peques de modest”, li dic. “És molt bullinià, això”, contesta. “Era més xulo de jove. Quan veus que… no saps res. Si penses en tots els que han sortit d’El Bulli, l’Oriol Castro… tots són superhumils”.

Va estar-s’hi del 2000 al 2004. Va guanyar la Nariz de Oro el 2006 i hi va tornar el 2007, fins al tancament. “Jo vaig tancar El Bulli. Però no va ser per culpa meva…!”

 

El penya-segat d’El Bulli

Durant tots aquests anys, aquest nas inquiet, aquest espinguet rialler, aquest filòsof circumspecte, analitzava les taules. Quins vins s’acabaven? Quins no? I s’acabaven els versàtils, els que tenien “poc impacte de la fusta”. I d’aquí surt el vi d’avui. Neix del seu viatge diari de Roses a El Bulli. Passava per Mas Marès, una vinya de l’Anna Espelt (reina i senyora del vi: una mestra, que també haurem de convidar un dia a aquesta pàgina). “La veia i pensava: és mar i muntanya. La que mira al mar és la garnatxa, a la badia de Roses. La que mira a la muntanya, al Pirineu, és la carinyena. L’Anna em va dir: «Us ajudo»”. D’aquesta finca surt la Roca del Crit per primer cop el 2016. Per què es diu així? “Al costat d’El Bulli hi havia un penya-segat. De vegades, entre servei i servei hi anava i cridava, per treure tota la mala energia, la ràbia… Era la meva vàlvula d’escapament. Ara, parlo amb gent de la restauració i em diuen: «La meva roca del crit és la cambra de les verdures». Tothom en té una”.

 

Llegeix la notícia completa

Seijas-lluc-01

David Seijas y Lluc Crusellas presentan la #NoMona

Con una colección numerada de sólo 100 ejemplares, la #NoMona se replantea todos los tópicos de la tradicional mona de pascua

David Seijas, ex-sumiller de elBulli y cofundador de Gallina de Piel Wines, y Lluc Crusellas, representante español en el World Chocolate Masters 2022, se replantean esta Pascua la mona tradicional.
Se trata de la #NoMona, una creación conjunta que el sumiller y el chocolatero han trabajado en el Lab de Lluc Crusellas en Vic.

David Seijas explica que la idea original nació de “repreguntarnos cada uno de los conceptos que incluye la mona tradicional. Partiendo de que una mona tradicional es una tarta que lleva huevos de chocolate y que la gente mayor regala a los más pequeños, nos preguntamos: ¿Por qué te dejan de regalar la mona cuando se acaba la infancia? ¿No puede haber una mona de los adultos? Es repensar el concepto con la mirada abierta de un niño o niña que se pregunta todo porque no tiene nada escrito”.

#NoMona es un huevo de chocolate que Lluc Crusellas ha acabado simulando la madera de una barrica de vino, y que lleva sorpresa en el interior: una botella de “Roca del Crit” de Gallina de Piel Wines.
El concepto es regalar o autorregalarse una experiencia que comienza al inicio de la comida rompiendo el huevo y abriendo la botella de vino. Así el chocolate y el vino acompañan toda la comida del inicio y hasta el final con postre de chocolate.

Una colección exclusiva de 100 unidades numeradas

El proceso de elaboración de la #NoMona es artesanal y complejo. Por eso, este año sólo habrá 100 unidades, cada una de ellas numeradas.
Se podrá reservar a través de la web http://shop.gallinadepielwines.com/ y en la tienda El Carme de Vic. Para recogerla se podrá ir a la misma tienda Carme de Vic, de Lluc Crusellas, el día 14 de abril, o en alguno de los puntos de recogida autorizados de Girona y Barcelona.
Con el lema “¡Qui et va padrí!”, #NoMona quiere ser un ejercicio creativo y gastronómico para mostrar la fuerza del cuestionar lo que aparentemente parece establecido.

David Seijas apunta que “trabajar la creatividad sumando disciplinas es un ejercicio muy potente. Este 2022, en el marco del concepto #NoBodega de Gallina de Piel Wines seguirán pasando cosas. Ya estamos trabajando en conceptos relacionados con otras disciplinas y vienen muchos más. Repreguntárselo todo es la base para crear”.

la vanguardia

La Vanguardia y Expansión recogen el lanzamiento de Mazapé y Canyeret

Mazapé y Canyeret, las dos nuevas creaciones de Gallina de Piel, han impactado en los medios estos días.

El sábado 5 de febrero, Cristina Jolonch recogía en La Vanguardia del fin de semana los dos nuevos lanzamientos y destacaba las declaraciones de David Seijas considerando que con estos vinos cerraba la primera temporada de Gallina de Piel: “Me siento feliz y ligero de equipaje porque sin tener viñedos ni bodega propia, puedo elaborar vinos y establecer sinergias con los productores de vino”.

Asimismo, este lunes 7 de febrero, Expansión recogía tanto el lanzamiento de los nuevos vinos como la consolidación de Gallina de Piel Wines como proyecto empresarial.

Leer artículo La Vanguardia

Leer artículo Expansión

mazape canyaret

Sumamos Tenerife y Priorat a nuestro gallinero: Nacen Mazapé y Canyaret

¡Os presentamos dos nuevos territorios que sumamos a nuestro gallinero!

Desde el Priorat os presentamos Canyerets 2018, nacido de los viñedos de una pequeña finca. Y desde el norte de Tenerife, traemos Mazapé 2019, nacido de las manos de David Seijas y de Juan Jesús Méndez de Bodegas Viñátigo. Se trata de los vinos de gama más alta, más gastronómicos, nacidos en Gallina de Piel.

Con estos dos nuevos vinos cerramos la primera temporada de Gallina de Piel en nuestro propósito de aplicar la disrupción y la creatividad para hacer avanzar el lenguaje de interpretación del vino como lo conocemos de forma convencional.

Con estas dos nuevas creaciones consolidamos nuestro reto de ser una #NoBodega. Es decir, que no es necesario tener viñedos en propiedad para crear y producir vinos. Nuestros queridos productores, los guardianes de nuestros vinos, son partners incansables que nos acompañan a convertir en realidad lo que David dibuja en su imaginario hasta que se convierte en vino.

#NoBodega no es más que la expresión de cómo entendemos la aproximación al mundo de vino: cuestionando todos los convencionalismos en torno al vino y de su experiencia. Nos lo preguntamos todo: ¿Por qué no podemos ser bodega sin tener viñedos? ¿Por qué no… todo lo que convenga?

Os adelantamos que para Pascua nos preguntamos muchas cosas en torno a la “Mona”, el pastel tradicional que en Cataluña los padrinos regalan a sus ahijados. Nacieron preguntas como: ¿Por qué cuando somos mayores debemos dejar de recibir la mona? ¿Por qué no podemos disfrutar de la mona durante toda la comida?

Las preguntas ya tienen respuesta. Hemos trabajado el lenguaje del vino junto a Lluc Crusellas, el maestro chocolatero que representará a España en la World Chocolate Masters. ¡Y ya tenemos el primer prototipo de la #NoMona que os enseñaremos pronto!

¡Será un viaje de nuevo desde el mundo del vino, esta vez acompañándolo de chocolate, experiencia sensorial, curiosidad y creatividad!

 

IMG_0108

David Seijas y la familia Roqueta reinterpretan el ‘vi bullit’ del Pla de Bages partiendo de una receta secreta histórica

David Seijas (Gallina de Piel Wines) y la familia Roqueta (Abadal) lanzan el primero de los dos vinos que forman parte del proyecto “Dolç de Foc” (Dulce de Fuego), una reinterpretación de una receta histórica de la familia Roqueta, que se ha ido transmitiendo de generación en generación y que tiene el origen en Mercè Torrentó, esposa de Joan Roqueta, que habitó la masía Roqueta a finales del siglo XIX.

Este noviembre se ha presentado el «Dolç de Foc Flama» (Dulce de Fuego Llama), con solo 258 botellas numeradas, y el junio del año próximo saldrá el «Dolç de Foc Espurmes» (Dulce de Fuego Chispas), “nuestra reinterpretación del vino «bullit» (hervido), queremos que esté presente en todas las mesas catalanas cuando se hagan postres, en homenaje a la tradición popular catalana, a nuestra manera de celebrar las fiestas y de compartir las comidas”, dicen Ramon Roqueta y David Seijas.

La receta secreta que se transmite de generación en generación

El proyecto se inició en 2016, cuando David Seijas visitó la bodega Abadal de la mano de Ramon Roqueta. Durante la visita el sumiller descubrió la colección de vinos rancios de entre 40 y 70 años de edad que reposan en el sótano de la masía Roqueta, las hervidores con las cuales se elaboraba el vino hervido y la receta única, todavía hoy secreta, de Mercè Torrentó, que se ha ido transmitiendo de generación en generación desde el siglo XIX. Mercè Torrentó, gran admiradora de los vinos dulces, cada año hacía elaborar para ella un vino hervido que custodiaba en un rincón de la casa, y que con el tiempo se convirtio en su elixir.

La reinterpretación dejando las madres del vino rancio

David Seijas, la familia Roqueta y Miquel Palau (enólogo de Abadal), han reinterpretado la receta familiar aportándole más complejidad, a partir del envejecimiento del vino hervido en un tonel de vino rancio, durante un mínimo de 4 años, en un sistema de soleras. Seijas afirma que se busca “un vino persistente y con muchos matices, con un equilibrio entre dulzura y frescura. Nos atraía mucho el concepto de ‘cocinar’ un vino y hemos fusionado los dos mundos, el del vino rancio y el del vino hervido, para equilibrar la dulzura con la frescura”.

El Dolç de Foc Flama es un vino de carácter único, con una crianza en un tonel de los años 30 en el que históricamente se guardaba vino rancio. Para iniciar este proyecto, se vació este tonel dejando las madres del rancio y se añadió el primer vino hervido, que se impregnó así de todos los matices de estos rancios.

Las botellas de Dolç de Foc Flama se presentan en un packaging exclusivo, diseñado por Acorn Studio

Recuperar la tradición del vino hervido en el Bages en el marco del proyecto Manresa 2022

Históricamente en la comarca barcelonesa de Bages el vino hervido era un vino típico para los días de fiesta, y también se había usado como bebida energética. Con motivo del proyecto Manresa 2022, que conmemora los 500 años de la estancia de San Ignacio de Loiola en la ciudad, en 1522, David Seijas y la familia Roqueta presentan esta iniciativa de recuperación del vino hervido como uno de los productos de la gastronomía ignaciana y de tradición ancestral en la comarca.

Dolç de Foc Espurmes y Dolç de Foc Flama son una oda a la autenticidad de las tierras catalanas. “Somos una tierra de fuego, que lo celebra todo alrededor del fuego, la castañada, por San Juan, por la Patum, etc. Venimos del fuego, porque el fuego cambió nuestra historia y tenemos una fuerte tradición culinaria y gastronómica a su alrededor”, asegura David Seijas.

pexels-photo-261777

5 propostes originals per celebrar Sant Jordi

Article publicat a Cuina.cat. el 19 d’abril de 2021. 

Un còctel, un recital poètic, un llibre vital, una proposta vegetariana i unes experiències literàrie amb cava

Còctel japonès de rosa glaçada

Mizuwari, la cocteleria japonesa de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), es posa romàntica per Sant Jordi i prepara aquest còctel inspirat en la llegenda de la princesa, el cavaller i el drac. El còctel està elaborat amb ginebra, suc de poma i de llima, xarop de pera, esferificacions de maduixa i granadina, i pètals de rosa comestibles. Es consumeix com un gelat ‘flash’, sense necessitat de fer servir una copa. Quan el gelat arriba a la temperatura adequada, les esferificacions esclaten tenyint la barreja d’un bell color vermell, el de la sang del drac de la qual broten les roses. Mizuwari celebra així un dels dies més romàntics de l’any, recordant, a més, que la figura del drac també està molt present en el folklore japonès, que atribueix poders màgics a aquesta criatura. Aquest còctel només se servirà a Mizuwari durant el mes d’abril i està disponible per prendre a la cocteleria o per emportar.

Mizuwari Cocktail Bar es va establir fa gairebé dos anys a l’Hospitalet de Llobregat, ​​amb José Núñez Galván. El nom fa homenatge a un dels combinats típics del Japó, i és que aquesta cocteleria està dedicada al país nipó, tant en la seva decoració com en algunes de les referències de la seva barra. L’experimentació és una altra de les ensenyes d’aquest jove establiment, que a més disposa d’un petit espai que ofereix música en viu (precovid).

Entre poemes i vins salvatges

Amb motiu de Sant Jordi, el celler Bàrbara Forés de Gandesa (Terra Alta) estrena ‘Petjada i llavor’, un recital teixit a sis mans per Maria Miró Ferré, Judit Ulldemolins Blanch i Pili Sanmartín Ferrer: harmonies entre poemes i els vins salvatges que neixen de la llibertat. El diumenge 25 d’abril, aquestes artistes llegiran vins i tastaran poemes als peus de la serra de Pàndols. L’esdeveniment començarà a les 11 h a l’àrea recreativa de La Fonteta, com a punt de trobada. Des d’allí, s’accedirà a l’Obaga de Tomaset per fer una passejada per la finca situada als peus de la serra de Pàndols fins a arribar a l’espai que acollirà el tast-recital de poesia i vins. Es podran tastar els quatre vins que formen part de la col·lecció Bàrbara Forés en moviment. El preu és de 14 € per persona i cal fer reserva prèvia, ja que les places són limitades.

Receptes vegetarianes

En el Dia Internacional del Llibre, la xef lleidatana Teresa Carles proposa el seu llibre ‘Recetas y principios de la cocina vegetariana’, en el qual comparteix més de 40 anys de dedicació als fogons de la cuina vegetariana més innovadora. Amb l’objectiu de despertar consciències per aconseguir un món més feliç, sa i sostenible a través de la cuina saludable, Carles inclou en aquest llibre més de 100 receptes de cuina vegetariana casolana. Entre elles, hi ha aperitius, sopes, amanides, plats principals, arrossos i postres, a més de preparacions bàsiques com formatges i iogurts vegans, begudes elaborades amb fruita seca, brous base, salses i pans sense gluten. Les receptes estan organitzades per temporades, cosa que anima i ajuda a menjar seguint l’estacionalitat dels productes. Així fa més fàcil consumir els vegetals de proximitat que protagonitzen la cuina de Carles, sempre lligada a la traçabilitat i el consum responsable. També s’hi poden trobar trucs i consells addicionals per gaudir més menjant millor i evolucionar cap a una alimentació conscient en la qual no es compten calories sinó nutrients.

Cava i literatura als cellers

Fins a 26 cellers elaboradors de cava del Penedès, Alella i Tarragona obren les portes a 31 escriptors de renom per presentar els seus llibres el cap de setmana de Sant Jordi (24 i 25 d’abril). Autors de referència com Najat El Hachmi, Eva Baltasar, Vicenç Villatoro, Jordi Llavina o Marc Giró presentaran les seves novetats en un entorn natural. Tots els actes aniran acompanyats amb tastos de cava, visites als cellers, música en directe, activitats infantils i aperitius. Les activitats seran a l’aire lliure i respectaran totes les mesures sanitàries de la covid-19. 

Un vi i un llibre molt vitals

El celler Gallina de Piel de David Seijas proposa un lot especial per a Sant Jordi format per dues ampolles de l’anyada 2020 del seu vi Ikigall (DO Penedès) i el llibre ‘Ikigai. Los secretos de Japón para una vida larga y feliz​’, dels autors Héctor García (Kirai) i Francesc Miralles (Ed. Urano). 

L’Ikigall és un vi blanc, floral, cítric i afruitat, per la presència de les varietats Malvasia de Sitges i moscatell, tot i que la major part del cupatge és xarel·lo. Un vi fresc i salí, de textura àgil i gran vivesa, per gaudir a copes, en qualsevol refrigeri o amb cuina freda; inspirat en el concepte japonès ‘Ikigai’ (‘el significat de la vida’) i fent un joc de paraules al costat del conegut gall del Penedès. Precisament, ‘Ikigai’ és el títol del llibre que explica, segons els japonesos, que tothom té un ‘ikigai’, és a dir, un motiu per existir. Aquest és un dels secrets per a una vida llarga, jove i feliç com la que porten els habitants d’Okinawa, l’illa amb els habitants més longeus del món. El projecte d’aquest llibre va sorgir unint l’experiència en cultura japonesa d’Héctor García (autor d”Un Geek al Japó’), que fa dotze anys que viu al Japó, amb l’art escrivint de Francesc Miralles (autor de desenes de llibres i novel·les i especialista en psicologia). Una obra que ens apropa els secrets dels centenaris japonesos per a una vida saludable i feliç. Ofereix eines pràctiques perquè el lector descobreixi el seu particular ‘ikigai’, la seva raó de ser.

Feu click aquí per llegir l’article original de Cuina.cat.

_1056608

David Seijas: “Els vins bons els estem consumint a casa perquè no es pot als restaurants”

Article publicat al diari Ara.cat. el 18 d’abril de 2021.

El sommelier David Seijas

El sommelier David Seijas és l’impulsor del projecte Gallina de Piel Wines, amb el qual acaba de llançar al mercat el vi Ikigall (DO Penedès), fet amb tres varietats: xarel·lo, malvasia i muscat. Diu que l’humor sempre és necessari en el món del vi. Per això va batejar el projecte amb l’expressió mítica que utilitzava l’admirat entrenador del FC Barcelona Johan Cruyff per referir-se a la reacció de la pell pel fred o per un impacte emocional (“gallina de piel”), i ara ha batejat un vi com a Ikigall, per relacionar el gall del Penedès i el so que emet amb la paraula japonesa ikigai, que significaria “la raó de la vida”.

Quin va ser el primer vi que vas llançar al mercat amb el projecte Gallina de Piel Wines?

— Els dos primers van ser el 2018, i van ser un negre adscrit a la DO Empordà (Roca del Crit), en el qual vaig comptar amb la col·laboració de l’enòloga Anna Espelt, i el segon va ser un vi blanc, fet a Galícia, amb varietats com l’albarinyo i la treixadura, entre altres. Amb el primer vaig voler recordar la zona del cap de Creus, on vaig treballar força anys perquè feia de sommelier al restaurant El Bulli. Amb el segon homenatjo el meu pare, que era gallec.

Ampolla del vi Roca del crit, de la DO Empordà

I amb el nom del projecte fas un recordatori també de l’entrenador del FC Barcelona Johan Cruyff?

— Sí. El coneixia. Jo havia treballat al restaurant del golf de Muntanyà, on ell jugava. I després el vaig continuar veient a El Bulli, on també venia a menjar. El Ferran Adrià i jo l’admiràvem. Quan vaig començar l’aventura de fer vins amb l’amic Guillem Sanz, arquitecte i sommelier, vaig decidir-me amb seguretat per aquest nom per tenir-lo present.

La novetat d’enguany és l’Ikigall, elaborat a la DO Penedès. Amb quines varietats?

— Amb xarel.lo (un 85%), malvasia de Sitges (10%) i muscat (5%). En boca és molt xarel.lo, molt mediterrani, però en nas la malvasia i el muscat hi donen empenta aromàtica, perquè el xarel.lo no en té tanta, té tocs més herbacis. L’hem fet en collaboració amb les caves Oriol Rossell, a les vinyes de Cal Cassanyes, a Sant Marçal.

El nou vi Ikigall, de la DO Penedès

El xarel.lo s’ha convertit en la varietat estrella de la DO Penedès. És una tendència passatgera?

— És una aposta amb molt de contingut al darrere, perquè s’ha potenciat com a exemple de varietat tradicional i autòctona. Penso que és un encert que els cellers s’hi hagin abocat perquè a cada lloc del món hem de conrear i menjar el que hi és propi. També he de dir que amb el xarel.lo el que ha passat és que la varietat és versàtil, perquè també es fa servir per als escumosos. I, per reblar el clau, aguanta bé en ampolla.

Quan dius que el xarel.lo és una varietat tradicional de la DO Penedès, vols dir que unes altres com cabernet sauvignon, cabernet franc i chardonnay no, malgrat que s’hi van plantar fa seixanta anys?

— Quan ens referim a les varietats locals, parlem de les que històricament hi eren, perquè es vol tornar a la viticultura tradicional. Això no vol dir que hàgim de demonitzar les altres varietats, però el que es vol es prestigiar el que és propi.

Però les tres varietats esmentades, cabernet sauvignon, cabernet franc i chardonnay, amb seixanta anys d’història a la DO Penedès, gràcies a Jean Leon, també són pròpies del Penedès? La terra, el clima, la viticultura les fa diferents respecte de la mateixa varietat conreada a unes altres denominacions d’origen del món.

— Sí, seria així. I per això sostinc que és una pena que s’estiguin arrencant vinyes de cabernet sauvignon per plantar-ne de xarel·lo, i que es faci només per tendència. Aquests mateixos que ho fan tornaran a arrencar el xarel.lo quan hi hagi una altra moda que vulguin seguir. Matiso que ara, quan parlem d’arrencar vinyes, volem dir empeltar el cep americà amb varietats noves. No ens hem d’imaginar que es treuen tots els ceps de la terra.

Pots esmentar més tendències amb què els cellers de casa nostra treballin actualment?

— Una de la qual estic molt content és la integració de les fustes. Ara s’estan fent vins més elegants i bevibles, en resum, més gastronòmics. Una altra que també cal destacar és el respecte pel medi del conreu de la vinya, que deriva en vins ecològics, biodinàmics. Els vins vegans també s’estan imposant cada vegada més, que vol dir que la clarificació, el procés que es fa del vi abans d’embotellar, es fa amb gelatines vegetals en comptes de gelatines procedents de clares d’ou o de cua de peix.

Com afecta la pandèmia el món del vi?

— De diferents maneres. Per una banda, el cicle de la vinya no es pot aturar, així que el procés continua i s’hi treballa. Però les exportacions han caigut en picat, malgrat que molts cellers tenien els camins consolidats amb altres països. Per una altra, els vins bons, els estem consumint a casa perquè no es pot als restaurants. El servei de vins bons als restaurants s’acostuma a fer a la nit, perquè el de migdia és un àpat diferent, amb el temps més delimitat. Amb els confinaments, el consum es fa a casa i el regal és tastar un bon vi.

Què opines del preu de destapar els vins? Alguns restaurants el marquen a part al compte quan es consumeix vi portat de casa.

— Ho trobo molt encertat perquè permet que la gent porti de casa el vi o escumós al restaurant, però el restaurant hi posa les copes i s’ha de cobrar.

Però hi ha restaurants que també marquen el preu de destapar-los (és a dir, el servei del vi en copes) com a concepte a la factura malgrat que s’hagi demanat el vi al mateix restaurant.

— Això no ho entenc. Penso que no ho fan bé, perquè si creuen que fer servir copes del restaurant, amb tot el que comporta, suposa 5 euros, per exemple, aquest preu l’han d’afegir al del vi. Vull dir que no han de fer dos apartats diferents, i encara menys quan els restaurants poden doblar o triplicar el preu de l’ampolla de vi respecte del que hi ha a les botigues o als cellers.

Feu click aquí per llegir l’article original de Ara.cat.

Maridajes divertidos – Roca del Crit

¿No te gusta cocinar? No nos preocupa. Esto no tiene porque impedirte tener una experiencia gustativa de altura.   Picotea como nuestro gallo Las latas están más de moda que nunca y, ventaja añadida, no necesitarás ni ensuciar los platos. Centra tus esfuerzos en “ambientar” la mesa, tener un buen surtido de palillos y ya puedes servir directamente en la lata. Aquí unas cuantas propuestas que te recordaran la hora del vermut pero, claro está, el maridaje será con vino:     La gallina de los huevos de oro Nos encantan los maridajes resultones, aquellos que con poco trabajo en la cocina nos van a dar mucho placer… Para el Roca del Crit os lo ponemos aun más fácil. Haceros con una buena pieza de carne, de las que solo con un toque de parrilla nos harán llorar de gusto. Para acompañarla, unas patatas panadera con un poco de cebolla, fácil. Y ahora el pequeño truco que nos dará “los huevos de oro”: sal ahumada. Espolvorear por encima como si de polvos mágicos se tratará y a disfrutar!     Y uno de gallina de piel… El maridaje más emocional de David, un tributo a la cocina de su madre. “Los guisos de mi madre son lo más… Se pasa horas y horas en la cocina, con las cazuelas haciendo el indispensable “xup-xup”, el secreto de la sabiduría que hace que los platos resulten tan sabrosos… Una vez al año, antes de Navidad, guisa una oca de corral a la cazuela con setas para los clientes de toda la vida que vienen a desayunar al bar. Yo estoy todo el año salivando esperando este momento.” Este plato funciona a las mil maravillas con nuestro Roca del Crit.