Nosaltres

David Seijas

La meva passió és apropar el vi a la gent. Em mou poder comunicar el vi. Fins ara ho he fet a El Bulli i el sector de la restauració en general, a través del projecte de la Bulli Foundation, escrivint llibres, fent classes, conferències, en ràdio i en televisió. Ara tinc ganes de seguir explicant històries embotellades.

Quan no estic entre ampolles o visitant zones vinícoles em podreu trobar jugant a pàdel o buscant bolets, durant la temporada. Sóc molt futboler i de jove tocava la guitarra en un grup (fèiem versions de grups com Nirvana o Bad Religion). Una altra de les meves passions des que sóc pare és passar temps amb el meu fill Pol.

Missió/Statement:

Si em deixeu, espero emocionar-vos amb el vi i fer-vos una mica més feliços.

Descobreix la meva història:

1980
1982
1994
1996
1998-2000
1999
2000
2000-2004
2004-2005
2005-2006
2006
2007-2011
2011
2010-2014
2012
2011-2015
2015
2015-2018
2017

Guillem Sanz

Hola sóc Guillem Sanz Obach, sommelier, arquitecte i director executiu del projecte.

Sempre m’han interessat les disciplines que uneixen una part tècnica i artística com l’arquitectura, la gastronomia o la música i gaudeixo com un nen planificant i organitzant els projectes per aconseguir que les idees i els somnis es converteixin en realitat.

Quan no estic entre ampolles em podreu trobar amb la meva família i els meus amics, viatjant, perdut en la naturalesa o escoltant música de tot tipus, especialment rockabilly dels 50’s.

Missió/Statement:

La meva ambició és fer possible aquesta aventura i que pugueu tenir la “gallina de pell” durant molt de temps.

Ferran Centelles

AMIC DEL PROJECTE

SOBRE DAVID SEIJAS

Els que coneixen o han coincidit amb el David Seijas en alguna ocasió saben que, amb tota probabilitat, els haurà sostret un somriure o una rialla ja que l’humor i el bon rotllo són innats en ell.

Un dels millors records laborals que conservo és l'època que vam coincidir formant equip de sommeliers a elBulli. Allà, dia rere dia, el David arrencava somriures als comensals. Les seves eines eren la desimboltura, les ocurrències, la preparació i per sobre de tot, la transparència emocional. Es mostrava a la sala de manera simple i plana, oberta i dialogant, amb un estil de servei propi i proper, només a l'abast dels millors, els que saben el que fan i ho fan de cor.

Encara que després de la primera capa ocurrent i brillant apareix una altra més interessant, la del treballador talentós, preocupat i reflexiu que pensa el vi d'una altra manera. Apareix un David Seijas persistent en les seves anàlisis reiterades de la relació entre el preu i el plaer, o la simplicitat gustativa d'una ampolla, intentant sempre explicar el vi amb senzillesa però sense banalitzar-lo. Són les seves temàtiques retòriques que afloren en qualsevol conversa vinícola.

Em vénen a la memòria, amb afecte, els dies en què es tornava boig a la recerca de tresors embotellats que fossin meritoris de ser publicats en les seves guies anuals dels 100 vins.

Fredi, he trobat aquest vi que té una pinta genial i costa només 10 euros. L'has provat?
No, David, ni idea, però té bona pinta, la veritat.
He de tastar-lo, sigui com sigui, És "carn de guia"!
 
Era una conversa repetida fins a la sacietat, sempre capficat en trobar del millor vi "preu-plaer". Meticulós, precís i amb el seu millor aliat: la seva sensorialitat. El David Seijas té un do màgic per a la degustació, creieu-me, està tocat per la vareta sensitiva, és el més genial tastador "a cegues" amb el qual he pogut estar, i això es percep revisant les seves seleccions.

En el projecte "Gallina de Piel" percebem el seu segell i com traspassa l'obsessió a la recerca del millor vi, amb la seva activitat literària i periodística, a una palpable i bevible, en què els seus coneixements s'assaboreixen i no només es llegeixen. En essència, el projecte recorda els ja llunyans dies d'un David Seijas explorador a la caça del tresor vinícola.

Amb el David ens les hem vist de tots els colors; des de situacions divertides i festives, fins a moments d'estrès laboral, passant per la responsabilitat de gestionar una carta de vins de màxim nivell, encaixant-la en una cuina com la de elBulli, que no arribàvem a entendre.

El David és el meu germà gastronòmic, el meu company, el meu colega de fatigues professionals, una persona a qui admiro i amb qui mantinc complicitats, com a company com amic... formem una societat líquida, indissoluble i vitalícia.

SOBRE GUILLEM SANZ

El Guillem és un arquitecte de formació però també és aquell alumne aplicat, àvid d’escoltar, memoritzar i aprendre que vaig descobrir immers en la formació de sumilleria que es realitza a l’Escola d’Hostaleria i Turisme a Girona i que s’ocupa de titular a una trentena de nous talentosos sommeliers cada any.

És un curs en el qual tant el David Seijas com jo tenim la fortuna de participar com a docents en algunes sessions. Les vam gaudir com a nens en veure l'energia amb la qual la sàvia nova empeny desde les arrels.

Amb el Guillem coincidia habitualment en un recorregut en tren de tot just 40 minuts en el qual aprofitàvem per parlar, molt poc de vi (ja havíem estat debatent durant tres hores a classe) i molt de la vida. Aquí vaig saber d'una de les seves aficions: l'emprenedoria empresarial.

El Guillem és molt més que un sommelier acabat de titular, té la passió de l'emprenedor, li encanta llançar nous projectes, i abans d'associar-se amb el David ja estava familiaritzat amb el complex món de les empreses, sobretot les tecnològiques i de comunicació online.

Durant aquell trajecte repetia fins a la sacietat la màxima del Michael Jordan: "He fracassat una i altra vegada a la vida, i per això he tingut èxit". Transmetia aquell aforisme, americà i encertat sens dubte, que indica la dificultat d'arribar a l'èxit sense entrebancs.

Un parell d'anys després, el Guillem se suma a l'aventura, juntament amb el David, per assegurar que "Gallina de Piel" arriba a bon port. La seva responsabilitat és encaminar el projecte, fer-lo créixer i repensar el món del vi. No hi ha cap dubte que ho aconseguirà.

Un projecte que seguiré de prop...

A David Seijas li ballava pel cap la idea de “llançar-se a la piscina” empresarial fent el que millor sap fer: tastar, seleccionar i comunicar el vi. Teníem un somni compartit de veure els nostres noms junts en una mateixa etiqueta, realitzar una altra aventura potser més arriscada: elaborar un vi i poder aplicar el coneixement adquirit plasmant-lo en un producte real.

No obstant això, les persones tenim bioritmes vitals diferents i, de vegades, els camins s'ajunten, en altres ocasions van paral·lels, les més se separen. M'hauria encantat poder implicar-me al costat de David al 100% en aquest viatge però les obligacions adquirides en la redacció de la Bullipèdia i el meu paper de col·laborador amb la Jancis Robinson, m'indiquen que no puc involucrar-me en el projecte de la manera que desitjaria.

Però, com dir-li que no a la persona amb la que més temps professional has compartit i a la qual admires? És simplement impossible.

Intueixo que el David em farà provar tots els seus vins i que li donaré la meva opinió (les vegades que facin falta) perquè al cap ia la fi és el que hem fet tota la vida, compartir inquietuds. Ho agrairé i seguiré el projecte de prop per donar-li suport en tot.

No obstant això, la implicació afectiva té el seu contrapunt que es tradueix en la impossibilitat moral d'escriure o promocionar els vins del segell "Gallina de Piel" en cap dels mitjans de comunicació amb els quals col·laboro. Mai se'm passarà pel cap puntuar un dels vins del David, ni destacar-lo en cap divulgació per una qüestió d'integritat i de mantenir la política sobre conflicte d'interessos intacta, com sempre he intentat, per continuar vivint el somni d'escriure sobre vins d'una manera lliure i veraç.

Shopping Basket