Article publicat a La Vanguardia. el 22 de mayo de 2018.
Fa mig segle, el més habitual era que els grups de pop o rock duguessin un article davant del nom pròpiament dit: The Beatles, The Rolling Stones, Los Sírex, Los Salvajes, The Kinks, Los Mustang… Un dia en van començar a aparèixer alguns que no en portaven: Creedence Clearwater Revival, Jefferson Airplane, Jethro Tull, Queen. Va ser impactant, a Catalunya, l’eclosió de Màquina!, un grup germinat al cap de Jordi Batiste i Enric Herrera, amb què van col·laborar músics com Jaume Sisa, Carles Benavent, Josep Maria París o Carlos Avallone, que a més de trompetista va ser durant dècades il·lustrador de La Vanguardia. Màquina! no sols prescindia de l’article sinó que, amb un nom industrial, es desmarcava del corrent bucòlic en què majoritàriament havíem viscut fins aleshores. Per acabar-ho d’adobar, incorporava un signe d’exclamació, com la població de Saint-Louis-du-Ha! Ha! de què parlàvem dies enrere. Era el rien ne va plus.
Tan tronat va semblar de cop i volta l’article que molts grups que en duien des que van saltar a l’escenari van començar a prescindir-ne als cartells promocionals. Hi apareixien, simplement, com a Beatles, Rolling Stones o Mustang. Els canvis de terminologia marquen l’actualitat d’un producte comercial i, si no passes per l’adreçador, n’hi ha que el consideren démodé per comptes de trendy, oh yeah.
Ara hi ha un fenomen semblant amb els vins. Gairebé no en trobes cap de nou amb noms com els d’abans: Marqués de Cáceres, Carta de Plata, Mas La Plana, Viña Sol… Ara, si un vi vol ser mínimament respectat pels neòfits, ha de tenir un nom desconcertant. Dissabte, Cristina Jolonch explicava en aquestes pàgines el procés que ha portat David Seijas a crear un segell vinícola i a presentar, de moment, dos nous vins. Explica Seijas que, quan treballava a El Bulli i s’atabalava, sortia pel darrere del restaurant i se n’anava fins a una roca, davant del mar: “Allà em desfogava fent un crit i em quedava nou”. Diu Jolonch: “Seijas explica aquesta anècdota mentre obre una maleta per ensenyar els primers fruits del seu nou projecte: acaben de sortir les primeres ampolles de dos vins, un de negre i un de blanc, amb el segell que ha creat, Gallina de Piel: ‘Sempre vaig admirar Johan Cruyff i volia retre-li homenatge. A més, em venia de gust jugar amb el sentit de l’humor, com sempre es va fer a la cuina d’El Bulli’. El primer vi que destapa Seijas és el negre Roca del Crit. Està elaborat amb la garnatxa amb què sempre va somiar fer el primer vi i el nom el retorna a aquella roca a què anava a alleujar-se quan el servei es complicava i que ell sempre va anomenar així: la roca del crit”.
Roca del Crit és un nom impecable: sonor i sense poca-soltades. Res a veure amb bona part de l’allau de nous noms de vins que debuten últimament. Hi ha un albarinyo anomenat Con un Par. Un altre, Fai un Sol de Carallo. Hi ha un rioja Gran Cerdo. Un somontano que
es diu Cojón de Gato, i un de Rueda
que és De Puta Madre. M’estalvio els comentaris.
Feu click aquí per llegir l’article original de La Vanguardia.
Add a Comment
You must be logged in to post a comment